CANÇO D’AMOR I DE GUERRA
Zarzuela en dos actos.
Libreto: Lluis Capdevila y
Victor Mora.
Música: Rafael Martínez Valls.
Estrenada en el Teatro Nou de
Barcelona 16 de abril de 1926.
La
acción se desarrolla en el Vallespir a principio del invierno de 1793, dentro
de la época de la Revolución Francesa. Entre el primero y segundo acto, pasan
dos meses. Vallespir (Vallis Asperi, nombre de los romanos. Valle áspero,
rudo). Desde 1660 pertenece a Francia. El valle más meridional de los Pirineos
Orientales.
ARGUMENTO
Acto I
La
acción transcurre en el Vallespir (comarca catalana del Estado francés) el 30
de noviembre del año 1793, durante la revolución Francesa, Vemos al iniciarse
el espectáculo una gran fragua y al fondo una capilla con un altar. Varios forjadores
están trabajando; Eloi, Garet, Baldiret y Galdric, y comentan que hoy es la
onomástica del dueño de la fragua, el maestro Andreu. Éste prometió darles
fiesta, pero aquí están todos, trabajando. Garet anuncia que Ferran Ridau, el
hijo del alcalde, pedirá hoy la mano de Francina, la hija del maestre Andreu,
La noticia disgusta a] joven Eloi, enamorado de la muchacha (y ésta de él).
Llega el maestro y anuncia que pueden tomarse el día libre a cuenta de su
onomástica.
Todos
se van alegremente, excepto Eloi, que dice que espera a su abuelo, “l’avi”
Castellet, único pariente que le queda. Se va Andreu y entran Francina y unas
amigas, Eloi y Francina se aman, pese a la petición de mano pendiente, que
disgusta a Francina igual que al muchacho.
Entra
Pep, un joven atolondrado que ahora se hace llamar Horaci, pues le parece más “revolucionario”,
que intenta convencer a todos de que es fantástico que en París la guillotina
no descanse. Pero los enamorados se van y Baldiret, que entra, tampoco hace
caso a Pep, pues suspira por su Catrina, sirvienta del maestro Andreu. Luego
llega Balandrot, otro mozo, que comenta con Eloi los hechos de París; ambos
coinciden en que no les gusta el panorama.
Baldiret
entra con Catrina y cantan el diálogo amoroso típico; llega Ferrara Ridau y
Baldiret se va rápidamente; Ferran ordena a Catrina que llame a Francina y
cuando ésta llega Ferran Ridau le ruega y la amenaza para que se case con él,
Pep “Horaci” le dice a Ferran, que es su amo, que Francina es para Eloi. Ferran
se indigna e insulta a Eloi, que entra en ese momento y escucha las palabras
del muchacho, con gran angustia de Pep, que en el fondo es un cobarde, pese a
sus bravuconadas revolucionarias. Eloi y Ferran se enfrentan, pero la llegada
del maestro Andreu detiene la violenta confrontación, Con Andreu llega “l’avi” Castellet,
el abuelo de Eloi. Se baila y el alcalde Ridau entra con objeto de pedir la
mano de Francina para su hijo. La joven llora mientras se la destina a un joven
al que no ama. Se van todos; Eloi vuelve a la fragua y allí regresa Ferran con
una pistola. En el forcejeo, Eloi se queda con el arma; Ferran contraataca con
un mazo: Eloi dispara y Ferran queda malherido.
Eloi
huye a caballo.
Acto
II
En
el segundo acto hay bastante movimiento escénico, sobre todo motivado por la
pelea de tono cómico entre Baldiret y Catrina. Entra “l’avi” Castellet, ciego
de tanto llorar desde que Eloi se fue del pueblo. La boda de Francina con
Ferran tiene que celebrarse al día siguiente.
Eloi
ha regresado al pueblo disfrazado de mendigo y se entera con la ayuda del
hostelero de que la boda es al día siguiente, Se sienta frente a la iglesia y
espera. Andreu aparece con el alcalde y cuando éste se marcha Francina va a
abrazarse con su padre, tristes ambos porque no pueden deshacer esa boda sin
ofender a la autoridad del alcalde. Cuando Francina se queda sola, entona la
canción del forjador: Eloi contesta, pero ella lo atribuye al eco y se va
corriendo.
En
el cuadro especial, con un fondo negro, un recitador explica al público cómo se
ha desarrollado la revolución Francesa de 1793. El país esta arruinado y los
pueblos, arrasados.
En
el cuadro siguiente, Francina se encuentra muy triste y preparada para la boda
con Ferran Ridau. “l’avi” Castellet le asegura a Francina que aunque casi no
ve, la ayudará a esquivar ese matrimonio no deseado; luego se oculta en la
ermita.
Eloi
aparece vestido de capitán de la República con algunos soldados, que parten y
regresan poco después de detener a “l'avi” Castellet. Abuelo y nieto se
reconocen y Eloi hace liberar al viejo, que entra de nuevo en la ermita de la
que hace salir a Francina, que se altera al ver a su enamorado... ¡como capitán
de la República francesa! Los soldados entran con los detenidos: Ferran Ridau,
Horaci, Baldiret y Garet. Eloi ordena que el alcalde destierre a su propio
hijo. Pero Eloi, después de despedir a los soldados, desata a Ferran y le
permite huir, Luego Eloi se va a cumplir su misión de militar, y le ruega a
Andreu que cuide mucho a Francina, con la que se casará cuando regrese. Todo el
pueblo y los soldados entonan la Cançó d’amor i de guerra.
_________
Personajes:
Francina: Hija del “Mestre
Andreu”. Enamorada de Eloi.
Eloi: Forjador. Luego capitán del ejército republicano, enamorado de Francina.
L'Avi Castellet: Viejo pastor, abuelo de Eloi.
Catrina: Criada del Mestre Andreu.
Baldiret: Mozo de forja, enamorado de Catrina.
Pep (Horaci): Revolucionario atolondrado.
_________
Números musicales:
Cançó del forjador “Anem seguint la
feina…..Forjador bon forjador”: (Eloi,
Forjadors)
Sardana “En el Vallespir la vida del meu cor”: (Noies, Francina)
Duet de Francina i Eloi “Per tu Francina meva”: (Eloi, Francina)
Cançó d'Horaci “Salut boniques ciutadanes”: (Horaci, Cor de noies, Baldiret)
Duet de Catrina y Baldiret “Baldiret, Catrineta”: (Catrina, Baldiret)
Cançó de l'Avi Castellet “Devallant de
la muntanya”: (Cor, Avi)
Cançó de L’avi Castellet “Devallant de
la muntanya…..Les neus de les muntanyes”: (L’avi Castellet)
Farándola “Balla, balla bon minyó”: (Cor)
Romança de L’avi Castellet “Caminant pel món va el
vell pastor”: (L’avi Castellet)
Aria de Francina “Eloi de ma vida, perqué fugies”: (Francina, Eloi)
Pregària de Francina “Francina, no tinguis pena”: (Noies, Francina)
Evocació al Pirineu “Pirineu tes blanques comes”: (Eloi i Soldats)
Marxa heroica “Els soldats venen ja”: (Dones, Eloi, Tots)
_________
Cançó del forjador “Anem seguint la
feina…..Forjador bon forjador”: (Eloi,
Forjadors)
FORJADORS
Anem seguint la feina
brodada a cops de mall
que no reposi l’eina
teixint nostre treball.
La, la, la, la,....
El braç ja mai refusa
el pes del massís mall;
com flors llença l’enclusa
espurnes de metall.
La, la, la, la,....
Les relles que la terra
més tard esqueixaran,
les armes de la guerra
que als homes feriran,
seran proesa llarga
que amb immarcible veu
recordaran la farga
del noble Mestre Andreu
La, la, la, la,....
Del noble Mestre Andreu.
ELOI
Forjador, bon forjador,
de las mans fermes i brunes
que del ferro saps fer
engrunes
amb la teva noble suor.
Forjador, bon forjador
si poguessis dû a l’enclusa
el cor de l’enamorada
quina feina més amada
poder forjar el seu cor.
Amb quin delit posaries
el seu cor, que ara es de
neu,
dins la fornal, i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria al Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d’amor,
per un desengany d’amor.
FORJADORS
Les relles de la terra
més tard esqueixaran
les armes de la guerra
que els homes feriran,
seran proesa llarga
que amb immarcible veu
recordaran la farga
del noble Mestre Andreu
¡Oh…!
Del noble Mestre Andreu
_________
Sardana “En el Vallespir la vida del meu cor”: (Noies, Francina)
NOIES
Ning, nang, ning, nang,
Ja la campana vol repicar
i el sant ens crida des de
l’altar...
Sempre en l’anyada, d’eixa
diada,
les flors més belles portem
aquí
i teixint senzilles toies
nostres mans gentils de noies
al bon Sant ne fem ofrena
perfumant el seu altar....
Ja la campana torna a sonar,
alegre ens crida son
repicar...
FRANCINA
En el Vallespir la vida del
meu cor
un jorn va sentir les glòries
de l’amor.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum, tota bellesa
de bonic florí...
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat
NOIES
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat
FRANCINA
Per tu ma vida
serà alegria del goig de
l’amor.
Terra nostra ta preada
formosor
tingui sempre la besada del
meu cor.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum, tota bellesa
de bonic florí...
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat
NOIES
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor.
FRANCINA
Per tu ma vida
serà alegria del goig de l’amor.
Terra nostra ta preada
formosor
tingui sempre la besada del
meu cor.
FRANCINA i NOIES
Terra nostra ta preada
formosor
tingui sempre la besada del
meu cor.
_________
Duet de Francina i Eloi “Per tu Francina meva”: (Eloi, Francina)
ELOI
Per tu, Francina meva,
vaig fer-me forjador,
per tu va abrandar-se
el foc d’amor dins el meu cor
FRANCINA
La llum de tes mirades
guiava el meu accent
doncs a elles dictaren
el meu amor fervent.
ELOI
Recordo les paraules
que prop de la fornal
brollaren de tos llavis
en aquell moment sens igual.
Tos ulls d’amor parlaven
d’aquell sentit amor
que sols la mort
podria desfer amb sa dissort,
desfer amb sa dissort.
FRANCINA
Per tu tindré com joia
glòria preada
d’amor sens igual
fins que la mort arribi
serà estimar-nos
el nostre ideal.
Sens tu la més trista agonia
ompliaria ma vida de dol
i en mos ulls que ara són
llum i dia
les boires vindrien
d’amarg desconsol.
ELOI
Francina de ma vida
les teves paraules
seran bell consol,
ja saps que jo, Francina,
mil voltes t’he jurat
que fondrem nostres vides en
una
i farem de tots dos un sol
ser.
FRANCINA
Que vingui prompte l’hora
que el gran amor nostre
puguem expandir.
ELOI i FRANCINA
Res podrà trencar
el que és el nostre sentir.
FRANCINA
Eloi aimat que mai oblidis
lo que em juraves.
ELOI
¡Ja mai!
FRANCINA
Jo puc jurar-te que seré teva
per sempre més.
ELOI
¡Cel meu!
ELOI i FRANCINA
L’amor de nostra vida
será nostre ideal,
com vàrem jurar-nos un vespre
al peu de la fornal.
La llum de tes mirades
guiava el meu accent,
doncs a elles distaren
el meu amor fervent,
el meu amor fervent.
_________
Cançó d'Horaci “Salut boniques ciutadanes”: (Horaci, Cor de noies, Baldiret)
HORACI
Salut, boniques ciutadanes,
flors de l’amor del
Vallespir,
vostres ofrenes perfumades
aquest santet sabrà agrair.
Mes és precís tingueu en
compte
que la República ha manat
que tot lo vell se’n vagi en
orris
i això dels sants, ja ha
caducat.
Ara el boix serà
l’únic sant que hi haurà
i en lloc de rams de flors
un feix li portarem de caps
de morts.
(Baldiret fa caure un ferro.
Noies i Horaci fugen
espantats.
Baldiret els diu còmicament)
BALDIRET
Silenci, pau, quietud! Que no
veieu
que un ferro m’ha caigut?..
HORACI
En nom de la República
els homes de cor honrat
a tort i a dret i a garrotades
van sembrant fraternitat.
Omplirem els carrers de
barricades
i llavors tot el mòn ha de
cridar:
Sang i foc i llibertat!
NOIES
¡Ai, Déu meu, què passarà!
HORACI
Han abolit el calendari
en bé de nostra llibertat,
els noms dels mesos i dels dies
de soca arrel han canviat.
En els altars on ara es prega
un sol de foc veurem lluir;
damunt l’altar de Sant Horaci
sé que m’hi volen posâ a mi.
Les ordres per demà,
que acaben d’arribar,
ens manen veure tots
un got ben ple de sang
amb quatre glops.
(Baldiret fa un esternut. El
mateix joc d’abans)
BALDIRET
Silenci, pau i quietud!.
Que no veieu que he fet un
esternut?
HORACI
En nom de la República
els homes de cor honrat
a tort i a dret i a garrotades
van sembrant fraternitat.
Omplirem els carrers de
barricades
i llavors tot el mòn ha de
cridar:
Sang i foc i llibertat!
NOIES
¿Ai, Déu meu, què passarà?
_________
Duet de Catrina y Baldiret “Baldiret, Catrineta”: (Catrina, Baldiret)
CATRINA
Baldiret
BALDIRET
Catrineta
CATRINA
Gai ninet
BALDIRET
Ma nineta
CATRINA
Déu te guard, com estàs?
BALDIRET
A prop teu no ho sé pas
CATRINA
Minyonet
BALDIRET
Minyoneta
CATRINA
Morenet
BALDIRET
Moreneta
CATRINA
Si algun dia ens casem
ja sabràs el què és un
petonet
BALDIRET
Petonet?
CATRINA
Quan et casis
BALDIRET
Ara no?
CATRINA
No et propassis
BALDIRET
Ai Déu meu quin patir
CATRINA
Pots anar a dormir
BALDIRET
Un petó
CATRINA
Tinc paciència
BALDIRET
¿Per què no?
CATRINA
No pot ser.
BALDIRET
Quan serem en aquell dia
ben juntets ens besarem.
CATRINA
Una serventa boniqueta
BALDIRET
I un forjador molt boniquet
CATRINA
Varen tenir una assentadeta
BALDIRET
A la voreta d’un riuet.
CATRINA
Ella li deia satisfeta
BALDIRET
Mentre ell li deia satisfet
si tu volgessis Catrineta
CATRINA
Si tu volguessis Baldiret
BALDIRET
Ai quin petó
faria jo
a la nineta
del forjador.
CATRINA
El forjador i la serventeta
BALDIRET
Varen sortir un dematinet
CATRINA
Com ella estava amurriadeta
BALDIRET
També ell estava amurriadet.
CATRINA
Per ço ell va dar-li una
floreta
BALDIRET
I ella va dar-li un pinyonet
que ell va posar-se a la
boqueta
CATRINA
I ella va pendre-li a pleret
BALDIRET
Ai quin petó
faria jo
a la nineta
del forjador.
_________
Cançó de l'Avi Castellet “Devallant de
la muntanya”: (Cor, Avi)
COR
Davallant de la muntanya
els pastors del Pireneu
vénen plens de pols
i torrats pel sol.
Porten gaies presentalles
i formatge del millor
per ofrenar al bon,
al bon Mestre Andreu.
De les neus de les muntanyes
i dels prats del Pirineu
els pastors avui vénen satisfets.
Porten flors i cabridets
com a ofrena del ramat
per fer gaia la diada
que aquest jorn ens ha
portat.
Visca el mestre forjador
Déu li dó molt bona sort.
AVI
(Interior)
El vell pastor del Canigó...
TOTS
Es l’Avi Castellet
que ve poc a poquet
AVI
Molt poques forces ja li
queden
per complir l’obligació.
El vell jaiet del Canigó
tampoc avui pensa mancar
a la festa de la farga
barrejant ma veu de joia
amb les dances del jovent,
el meu cor que sempre és jove
ben joiós l’ha dut aquí
content.
(Entra en escena)
TOTS
Visca l’Avi Castellet,
visca el nostre bon jaiet,
que cada any porta el sarró
que vessa
de records del Pirineu aimat.
AVI
Mestre Andreu, jo sóc un
pobre pastor
que m’he fet molt vell prop
de les carenes;
voldria ser un rei molt
poderós
per donar-vos una joia de
valor,
però l’ofrena que puc fer-vos
és solament una cançó:
escolteu-la i accepteu-la
que és la unica riquesa
que disposa el vell pastor.
_________
Cançó de L’avi Castellet “Devallant de
la muntanya…..Les neus de les muntanyes”: (L’avi Castellet)
L’AVI CASTELLET
Les neus de les muntanyes
em diuen adéu,
les pedres de la serra
m’ho diuen també...
Trist i ben trist cantava
un caduc vell pastor
veient que n’arribava
sens trigar la tardor.
Ja mai més les muntanyes
podré tramuntar,
adéu cabana aimada,
adéu mon ramat,
Dolça jovinesa, trista
recordança
lluny de mi la pena del teu
bon record.
Pastor, vellet i trist caduc pastor.
Ton cor viurà en la neu del
Canigó.
Cantava de nit i dia
l’angoixa trista
del seu bon cor.
La mort tingué pietat del seu
dolor
i va tancar sos ulls amb un
petó.
Posaren damunt sa fosa
una creu feta del seu bastó.
_________
Farándola “Balla, balla bon minyó”: (Cor)
COR
Balla, balla bon minyó
balla, balla tu primer
balla sense fer remô
mans estretes
peu lleuger.
Farandola que ets cadena
d’amor
bella dansa dóna força al meu
cor
i acompanya la il-lusió
del destre ballador d’alegre
saltiró.
Farandola que ets cadena
d’amor
bella dansa dóna força al meu
cor
i acompanya la il-lusió
del destre ballador d’alegre
saltiró.
La, ra, la, ra, la…
_________
Romança de L’avi Castellet “Caminant pel món va el
vell pastor”: (L’avi Castellet)
L’AVI CASTELLET
(Interior)
Caminant pel món va el vell
pastor
que de tant plorar sos ulls
va perdre,
i és tan gran i trist el seu
dolor
que sols viu d’agonia..
Caminant feixuc va el vell
jaiet
amb el cor desfet seguint sa
via,
i es tan ferm son dol que el
seu plorar
sols la mort marcirà..
(ha entrat en escena, cec i
molt abatut recolzant-se en el seu bastó)
Pobre i vell, i a les
palpentes
caminant d’allà d’ací,
vaig seguint la meva via
sens veure cap camí..
La neu blanca de les cimes
s’és entrant dins del meu
cor,
i al meu pit l’han fet
engrunes
els mals vents de la
dissort...
Eloi, Eloi,
nét de ma vida,
ten-me pietat, torna aviat
Eloi, Eloi,
ton avi et crida,
torna aviat,
torna aviat al meu costat
En les cimes pirinencas
m'he envellit fen de pastor
mes amunt la meva vida
les angoixes i el dolor
adéu i ovelles
llacs i prats i cel daurat
a la llum heu mort per sempre
per el pobre dissortad
Eloi, Eloi,
nét de ma vida,
ten-me pietat, torna aviat.
Eloi, Eloi,
ton avi et crida,
torna aviat,
torna aviat al meu costat.
_________
Aria de Francina “Eloi de ma vida, perqué fugies”: (Francina, Eloi)
FRANCINA
Eloi de ma vida,
per què fugies
per què et movies
del meu costat,
deixant-me sola,
desesperada
abandonada,
al meu trist fat.
Mentres passaven
dies i dies
jo t’esperava
plena d’amor,
sempre segura
que tornaries
i que estaries
prop del meu cor.
I en veure ara
que el jorn arriba,
que d’unsaltre home
m’he de sentir,
per a no veure’m
trista i captiva,
jo vull morir.
ELOI
(Interior)
Forjador, bon forjador,
si poguessis dur a l’enclusa
el cor de l’enamorada
quina feina més aimada
poder forjar el seu cor,
amb quin delit posaries
el seu cor que ara és de neu
dins la fornal i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria el Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d’amor,
per un desengany d’amor.
FRANCINA
Eloi! Eloi!
Per què has callar
per què has fugit,
per què has fugit
del meu costat!
Eloi! Eloi!
El meu sospir
et diu, et diu ben clar
que vull morir!
_________
Pregària de Francina “Francina, no tinguis pena”: (Noies, Francina)
NOIES
Francina no tinguis pena,
en l’ermita fes ofrena
del teu perdut amor,
la Verge del Cim sagrada
contemplant-te, enamorada.
Darà llum al teu trist cor.
FRANCINA
Diada temuda, diada de dol,
que emboires ma vida
d’amarg desconsol.
Amb tu ma esperança
s’allunya del cor,
i em moro d’enyorança,
que és trist mal d’amor.
NOIES
Pubilleta benaurada
la més rica i desitjada
de l’alt i baix Vallespir
per tu les flors delicades
es gronxen emanorades
llençant perfumat sospir.
FRANCINA i NOIES
O Verge del Vallespir!
_________
Evocació al Pirineu “Pirineu tes blanques comes”: (Eloi i Soldats)
ELOI
Pirineu, tes blanques comes
parlen a l’eternitat
dels combats i les victòries
ets emblema immaculat.
Front altiu de nostra terra,
amb el més encès fervor,
et proclamo dolça serra
de les serres la millor.
Pirineu, serra estimada
fins al cel aixeca el front,
perquè tu muntanya aimada
la més bella d’aquest món.
Si d’aquí em treien un dia
fóra tal el meu sofrir,
Pririneu, que d’enyorança
no trigaria a morir.
SOLDATS
Pirineu, serra estimada
fins al cel aixeca el front,
perquè tu muntanya aimada
la més bella d’aquest món.
ELOI
Si d’aquí em treien un dia
fóra tal el meu sofrir,
Pririneu, que d’enyorança
no trigaria a morir.
Pirineu dolía serra
tota plena de neu.
ELOI i SOLDATS
¡Pirineu!
_________
Marxa heroica “Els soldats venen ja”: (Dones, Eloi, Tots)
DONES
Els soldats vénen ja
per complir son destí,
al seu pas sembraran
amoretes sens fi.
En passar ben triomfants
els seus cants ens diran
que al combat mon record
dins el cor ells hi portaran.
TOTS
Han arribat els braus
soldats,
minyons ardits de la victòria,
amb el ressò dels seus
combats
sos nobles fins pertot arreu
han imposat.
Són campions de la Igualtat,
el patri amor sos passos guia
i dóna foc a nova vida
son penó de Fraternitat.
ELOI
Noble terra, terra aimada,
ton dossê és el Pirineu,
i ta glòria és immarcible
com les congestes de neu.
Dolça terra, terra nostra,
per a tu viurà el meu cor,
doncs teixires amorosa
el bressol del meu amor.
TOTS
Noble terra, terra aimada,
ton dossê és el Pirineu,
i ta glòria és immarcible
com les congestes de neu.
ELOI
Dolça terra, terra nostra,
per a tu viurà el meu cor,
TOTS
doncs teixires amorosa
el bressol del meu amor
Triomfarem en la guerra
triomfarem en l’amor!
FIN
Información obtenida en la
Página Web http://lazarzuela.webcindario.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario