viernes, 8 de noviembre de 2013

La Legió d'Honor (Cantables)



LA LEGIO D’HONOR



Obra lírica en tres actos.

Libreto: Víctor Mora.

Música: Rafael Martínez Valls.

La acción en un pueblo de Normandía, durante el mes de agosto de 1918, en el último período de la primera guerra mundial.


ARGUMENTO


ACTO PRIMERO

Madelena y Sussina se lamentan de que los hombres están todos en el frente. Carlota festeja su aniversario; un grupo de normandas le dedica una canción. Llega el cura que anuncia la llegada de un batallón de la Legión Extranjera y Madelena se alegra de poder ver algún hombre, e incita a una Carlota distante a coquetear con los soldados. Marcel, uno de los legionarios, de origen catalán, solicita a Carlota un vaso de agua y entona una canción en la que compara Normandía con el paisaje catalán. entre los dos empieza a surgir el amor. Ella regresa a la taberna donde sirve. Marcel queda con Farrés, un compañero, y le confiesa lo que siente por Carlota. Después que ellos abandonan la escena, aparece Brissac, un normando que enloqueció al ver arrasar su pueblo; desde entonces sólo cava fosas para los muertos. El coronel, el cura y Richard compadecen al pobre Brissac. Richad, también legionario, pretende desde hace tiempo a Carlota. Cuando entra, él se dirige a ella incomodándola. Carlota le rechaza, y Richard promete vengarse. A continuación sigue un número bufo entre Madelena y Trabuc, legionario de color y corneta de órdenes. Entra Marcel junto con Ferrés buscando a Carlota, pero en su lugar está Sussina, dueña de la taberna. Marcel sale sin ver la llegada de Carlota. Ella se queda sola y Richard se abalanza sobre ella. Marcel les sorprende cuando Carlota rechaza a Richard. Al ser superior en rango a Marcel, promete castigar su insolencia. Quedan solos Carlota y Marcel, que parte para su batallón, mientras a lo lejos se oyen cantos de soldados catalanes.


_____________



Personajes:

Carlota: Bella normanda enamorada de Marcel.

Madelena: Amiga de Carlota, novia de Trabuc.

Marcel: Catalán enamorado de su tierra y de Carlota.

Brissac: Normando enloquecido por la guerra.

Trabuc: Legionario de color y corneta de órdenes.


_____________



Números musicales:

Canción de Carlota con coro de jóvenes “Déu te guard amiga nostra…..De la tarda en la llum caient…..Pagaseta normandesa”: (Noies, Carlota)
Coro de soldados y Carlota “Ja són aquí els Graus de nostra terra”: (Carlota, Soldats)
Romanza de Marcel “Bella contrada de Normandia”: (Marcel)
Dúo de Carlota y Marcel “No us mogue d'aquí, Carlota”: (Marcel, Carlota)
Raconto de Brissac “Sota terra, a mes mans tots caureu”: (Brissac)
Dúo cómico “Ai negre, no ho diguis, tens la cara molt alegre”: (Madelena, Trabuc)
Escena de Trabuc y coro de soldados “Esperem el bon menjar”:
(Soldats, Trabuc)
Coro “Les noies vanen somrient”, Brindis “Ompliu postres gots” y canción de Brissac “Escolteu-me…..D'aquella flor muntanyesa”: (Soldats, Carlota, Brissac)
Baile normando “De Normandia, terra gloriosa….Normandesa, rosa gemada”: (Noies, Soldats)
Sardana “Ja la cobla toca al lluny….Sardana nostra sona sempre”: (Marcel, Carlota, Soldats)
Romanza de Marcel “Tot s'ha acabat per mí”: (Marcel, Carlota)
Romanza de Carlota “¡Déu meu, Senyor!”: (Carlota)


_____________



Canción de Carlota con coro de jóvenes “Déu te guard amiga nostra…..De la tarda en la llum caient…..Pagaseta normandesa”: (Noies, Carlota)

NOIES
Déu te guard amiga nostra,
ben contentes som aquí
pero portar-te l’alegría
que és motiu d’aquest festí.

CARLORA
Per la vostra gentilesa
bella agrat sent el meu cor,
gràcies mil per la finesa.

NOIES
La mereixes molt millor.

CARLOTA
De la tarda en la llum caient
tot veient vostre corteig
sento el cor ple de content.
L’amistat en el vostre cor
és ofrena de valor
que engarlanda aquest festeig.
Terra meva la més amada
tes belleses no tenen fi
normandeses gentils
en l’immens del teu jardí
som nosaltres flors humils.
En les hores angoixoses
nostre cor no perd la fe,
donçs cantem sempre animoses
la cançó d’aquest terrer.
Pageseta normandesa,
pageseta de l’amor,
guarda sempre la puresa
de la vida del teu cor.
Sigues sempre delicada
amb la fe que hagis jurat
que a la fi seràs casada
amb el que és ton estimat.

NOIES
Pageseta normandesa,
pageseta de l’amor,
guarda sempre la puresa
de la vida del teu cor.

CARLOTA
Pageseta moreneta,
nina bella que el teu cor
guardi bé la fe d’amor.


_____________



Coro de soldados y Carlota “Ja són aquí els Graus de nostra terra”: (Carlota, Soldats)

CARLOTA
Ja són aquí els braus de nostra terra,
mireus-los, ja s’apropan a bon pas,
porten amb ells les armes de la guerra,
el seu afany és glòria i llebertat.

SOLDATS
Lluny del combat reneix la nostra fe
prou hem lluiat i encara hi tornarem
triomfarem i al fi aconseguirem
al lluitar, o morir o guanyar!

CARLOTA
Germans!
braus soldats vencedors,
vostra bravesa ve a remerciar
el meu cor.

SOLDATS
Mercès!

CARLOTA
Companys!
Voluntaris sublims, no desmaieu
que al fi sortireu vencedors.

SOLDATS
Lluitem!

CARLOTA
Brava Legió triomfal,
el meu cor emplireu de goig
lluny del combat, amics
saludem vostre esforç.

SOLDATS
Mercès!

CARLOTA
Companys, lluiteu, la pàtria us necessita,
tringueu valor lluitant amb fe i amb cor valent.
Soldats, germans, el vostre sacrifici
serà pagat amb jorns daurats de llibertat.
La nostra terra lluitant sofrint moria,
vostre ensusiasme consolà son dos formosament.
La pàtria nostra en mig de l¡aspra guerra
respira amb joia veient que sou sos fills.
Ple de fervor un lloc tindreu dins nostre cor,
serà el millor!

SOLDATS
Companys, lluietm; la pàtria ens necessita,
tinguem valor lluitant amb fe i amb cor valent.

CARLOTA
Soldats, germans, lluiteu ardists morint si cal,
que al morir triomfarà l’ideal.

SOLDATS
Sabrem lluitar, ardits triomfarem!

CARLOTA
Tindreu la victòria !
Tornareu quan fini la guerra
vecedors cantant plens d’amor,
lograreu lliurar nostra terra
braus soldats de cor valerós.
Es orgull la vostra bravesa,
molt deurem a vostre valor!

SOLDATS
Vecerem salvant vostra terra,
lluitarem amb fe i ardor.

CARLOTA y SOLDATS
Per la pàtria dem la vida i l’amor!


_____________



Romanza de Marcel “Bella contrada de Normandia”: (Marcel)

MARCEL
Bella contrada de Normandia,
mon cor en veure’t glateix més fort
tot voluntari lluny de sa terra
viu d’enyorances del seu amor.
D’altra bandera també gloriosa
amb entusiasme m’he fet soldat;
però no oblidis terra volguda
que a totes hores jo t’he estimat.
Al fons del cor desperta alegre,
com una aubada de il-lusió
davant l’encís d’aquesta terra,
plena de llum i formosor...
En contemplar aital bellesa
el meu cor sento transformat
i en mi desperten amb fermesa
dolços records del temps passat.
Monserrat, muntaya santa,
ton record és ma alegria.
Pirineu, geganta serra
des d’ací smbles més gran.
Costra Brava llevantina,
camp fecund de Tarragona
contemplant vostra bellesa
sempre us crec al me davant.
Bells recons de terra llunya,
vostra boniquesa vaig pel món cantant.
Montserrat, muntanya santa
quan será que et reveuré.
Formosa terra catalana
qué bell i grat és ton record,
pesnsant amb tú la meva vida
dins del meu cor, dins del meu cor
s’encén d’amor.


_____________



Dúo de Carlota y Marcel “No us mogue d'aquí, Carlota”: (Marcel, Carlota)

MARCEL
No us mogueu d’aquí, Carlota.

CARLOTA
M’ha sobtat el vostre accent.

MARCEL
Res temeu, que mes paraules
plenes són de sentiment.

CARLOTA
Sentiment no sé comprendre
quin motiu us l’ha ispirat.

MARCEL
Vostres ulls i aquesta tarda
bella com no n’he vist cap.
Sóc feliç, puc jurar-lo, amiga,
mai m’he vist content com avui.

CARLOTA
Més feliç crec que seríeu
on està vostre amor.

MARCEL
El meu cor jamai, Carlota,
ha sentit cap passió.

CARLOTA
No hi ha pas qui no conservi
de l’amor ni un record.

MARCEL
Vós parleu, bella Carlota
per el vostre aimador.

CARLOTA
Sols ma terra té el meu amor.

MARCEL
Sols la terra meva el meu cor.

CARLOTA
Es l’amor més grat i més ferm.

MARCEL
Sóc, al recordar-la, feliç.
Es ma terra pairal, ufana i bonica
recordant son encís s’alegra la vida
terra llunya idea, la més estimada
ton record no mort mai, o terra pairal.
Mare, mare volguda, lluny de tos braços
visc ple d’amor.

CARLOTA
Com me plau escoltar-ne vostre accent ple d’enyor.

MARCEL
En mon cor no he sentit cap més enyorança,
pero el sento aflamat de fonda recança.
Vostra veu m’ha parlat, Carlota bonica;
vostres ulls m’han mirat deixant-me encisat!
Sento riure la vida, plena de joia
dins del meu cor.

CARLOTA
Com me plau escoltar-ne vostre accent ple d’encís.

MARCEL
Em sento ditxós, un cel és ma vida...
Tots dos
Gai és parlar de l’amor!


_____________



Raconto de Brissac “Sota terra, a mes mans tots caureu”: (Brissac)

BRISSAC
Sota terra... sota terra...
A mes mans tots caureu,
ben segur ho teníu
perquè tots morireu...
Deixeu el vostre orgull,
que calli el vil canó;
la guerra és com un crim
ple de dolô.
Sota terra... sota terra...
Els altius maleïts
que la guerra han fet gran
també un dia cauràn.
De mi ningú se’n riu,
baixeu el front altiu
que a cops del meu picot
jo faré el vostre sot!
Quant hi ha un soldat mal ferit
jo li dic l’oració
que retorna la vida;
quan veig son cos detruit
compadint son destí
jo l’aujudo a morî.
Visc molt content.
Tinc tots els morts.
Ric amb la nit !
Sóc el més fort!
Sembro de flors totes les foses,
sóc de la mort amic joiós.
En les trinxeres de foc
sé cercar-hi el meu lloc
en les hores de guerra
i entre l’infern dels combats
els soldats vaig collint
que a sa mare cridant van morint.
Mori amb la guerra el crim.
torni la vida als camps.
La terra us diu: fills meus,
tots sou germans !


_____________



Dúo cómico “Ai negre, no ho diguis, tens la cara molt alegre”: (Madelena, Trabuc)

MADELENA
Ai, negre!

TRABUC
No ho diguis.

MADELENA
Tens la cara molt alegre.

TRABUC
No m’ho diguis més.

MADELENA
Doncs jo t’ho diré.

TRABUC
Si m’ho dius m’enfadaré.

MADELENA
Si ets negre.

TRABUC
M’enfado.

MADELENA
Poses cara de vinagre.

TRABUC
Ai, que ploraré.

MADELENA
Ai, que jo riuré.

TRABUC
Mira que et pessigaré.

MADELENA
Acosta’t.

TRABUC
M’acosto.

MADELENA
Si em toques t¡esgarrapo.

TRABUC
M’escapo.

MADELENA
Au, vina.

TRABUC
No vull que rebré.

MADELENA
No vens?

TRABUC
Ja em tens.

MADELENA
Quin negre més bufó.

MADELENA y TRABUC
Mireu que dolç, és nostre amor!

MADELENA
Negret!

TRABUC
Qué vols de mi?

MADELENA
Ninet.

TRABUC
Ja em tens aquí.

MADELENA
Seràs per mi.

TRABUC
No veus que sí.

MADELENA
Reiet!

TRABUC
Teu jo vull sê.

MADELENA
Lladret!

TRABUC
Qué tinc que fê?

MADELENA
Ja t’ho diré.

TRABUC
Bé prou que ho sé.

MADELENA
Ai negre que m’agrades, t’ho he dit trenta vegades.
Si un dia m’enganyessis així et rebentessis.

TRABUC
Encara que sóc negre, tinc l’ànima molt blanca,
i aixó que dins es tanca no fuig per un mai més.

MADELENA
Reiet!

TRABUC
Qué vols de mi?

MADELENA
Ximplet!

TRABUC
Ja sóc aquí.

MADELENA
M’estimaràs?

TRABUC
Prou que ho veuràs.

MADELENA
Viurem bojos d’amor.

TRABUC
Viurem tota la vida.

MADELENA
Mentida.

TRABUC
Veritat.

MADELENA
Jurat.

TRABUC
Firmat.

MADELENA
Aixó és un noi trempat!


_____________



ACTO SEGUNDO

CUADRO PRIMERO
Patio rústico donde se alojan los soldados. Es la hora del rancho y los soldados están esperando que les sirvan su ración. Trabuc anima un alegre coro y anuncia que se va a casar con Madelena; ella le lleva un cesto con comida. En seguida llegan Sussina y Carlota con un asno que acarrea vino y sidra. Entre la algazara, Brissac entona una canción melancólica. Al acabar, las chicas interpretan una danza normanda, coreada por los soldados y por Carlota. Terminado el baile Marcel entona una sardana seguida con júbilo por todos. Trabuc y Madelena suben al burro y se van, dejando solos en escena a Marcel y Carlota. Ellos se confiesan su amor; cuando él sale a buscar la carta que escribía a su famila, Richad aprovecha para besar a Carlota. Ella pide auxilio a Marcel; ambos luchan y cuando Marcel saca su machete para herir a Richard es sorprendido por el coronel, detenido y condenado a muerte, a pesar de las súplicas de Carlota.
Súbitamente llega un general con nuevas órdenes: el enemigo está avanzando, y para atajarle necesitan que un voluntario dinamite un puente, a sabiendas que deberá sacrificar su vida. El elegido es Marcel. Canta para despedirse de todos y de su amor. Mientras desfilan los soldados entra Brissac. Después de unas explosiones, se acerca un avión, todos huyen menos él, que desafía al aparato. Una bomba destruye el pueblo, pero Brissac continúa amenazando al avión.

Escena de Trabuc y coro de soldados “Esperem el bon menjar”: (Soldats, Trabuc)

SOLDATS
Esperem el bon menjar,
ara és l’hora del tiberi
i el cuiner no pot trigar.

TRABUC
Quan arriba aquest moment
ja ningú sap el què es pesca
per cercarn-ne l’aliment.
Repiqueu, companys,
que la gana aturarem
cantarem minyons
i la sopa esperarem.

SOLDATS
Repiquem!

TRABUC
Esperem!
Minyons, el dia que em beieu
casat i amb setze fills
tingueu-me compassió.
Digueu-me tots plegats
Trabuc estàs liró i et veig
més negre que el cabó.

TRABUC y SOLDATS
Saludem el bon menjar!


_____________



Coro “Les noies vanen somrient”, Brindis “Ompliu postres gots” y canción de Brissac “Escolteu-me…..D'aquella flor muntanyesa”: (Soldats, Carlota, Brissac)

SOLDATS
Les noies vénen, vénen somrient
festeig gentil tindrem.

TODOS
El burro amb calces no pot mancâ,
la dolça ofrena ens porta ja.
Per tots serà el bell present,
del colç convit del casament.
Sempre sigui la perella ben feliç.
La seva jia tots celebrarem
i amb ells el vi beurem.

CARLOTA
Soldats, amics, seguint la cosum normanda
portem el vi que és glòria d’aquest festí.

TODOS
El vi beurem, ens plau molt la convidada,
am bon vinet serà el casament distret.

CARLOTA
Ompliu vostres gots, brindeu ben alegres,
que siguin ditxosos notres amics i salut per tots.

BRISSAC
Ompliu també el meu got que us en daré mercè,
i un cop hagi begut, un cant d’amor que sé
joiós us cantaré.

CARLOTA
Tingueu, doncs, bon Brissac,
bebeu fins a desdir.

TODOS
Que begui el bon Brissac.

BRISSAC
Escolteu-me, escolteu-me.
La cançó que us diré l’amor la dictà
i mai no morirà.
Noia que vas a muntanya
no esperis no la foscó
que hi ha l’amor que t’espera
i és en la fosca un traïdô.
Ell roba el cor a les noies, ell sap besà i fa embogí,
ell sap encedre les venes, ell fa matà i fa morî.
Era una noia bonica, era el seu cor candorós,
era una flor normandesa, era un pomet el seu cos.
Sempre li dejen bonica, no et riguis no de l’amor,
i ella se’n reia, se’n reia, fins que arrecà en gran plor.
D’aquella flor muntanyesa, tota la gent s¡apartava,
i ella a muntanya tornava, mes no trobava l’amor.
I és que l’amor en la fosca és un mal lladre traïdô.
Ell roba el cor a les noies, ell sap besà i fa embogí,
ell sap encendre les venes, ell fa penâ i fa sofrir.
I la flor normandesa
va morir de dolor !


____________



Baile normando “De Normandia, terra gloriosa….Normandesa, rosa gemada”: (Noies, Soldats)

NOIES y SOLDATS
De Normandia,
terra gloriosa,
dansa formosa
ets un tresor.
Dansa normanda,
tens alegria,
ets poesia
pena d’amor.
Carlota Normandesa,
rosa gemada,
ets perfumada,
ets la més bellas.
Pageseta,
flor riallera,
dansa lleugera
sens descansar.
Bella dansa,
dansa alegroia
ets tu la joia
de tots els cors.
Normandesa
noia encisera
ets primavera
plena d’amors.

TODOS
La, la, la, la.

NOIES y SOLDATS
De Normadia,
terra gloriosa,
dansa formosa
ets un tresor.
Dansa normanda,
tens alegria,
ets poesia
plena d’amor.
La, la, la, la.

TODOS
Ets la millor del cor.


___________



Sardana “Ja la cobla toca al lluny….Sardana nostra sona sempre”: (Marcel, Carlota, Soldats)

MARCEL
Ja la cobla toca al lluny,
sona que sona el tamborí,
cap a la plça va el jovent
ple d’il-lusió i amb cor ardent.
Ballen tots plens de fervor,
mentre l’anella va creixent,
joves i vells sens distinció
balle mirant-se dolçament.
Ja la plaça està que vessa,
tots han fet via plens d’anhel,
mentres fila la tenora
dolces tonades com del mel.
Ballat l’alegre dansa
el pit se sent curull d’amors,
l’encís del mar i les muntayes
ressona viu dintre dels cors.
Sardana nostra sona sempre
si el cel et dóna blau dossé,
seguint les notes dels teus cants
s’encén al cor la nostra fe.

SOLDATS y CARLOTA
Ballant l’alegre dansa,
el pit se sent currull d’amors,
l’encís del mar i les muntanyes
ressona viu dintre dels cors.

MARCEL
Sardana nostra sona sempre
si el cel et dóna blau dossé,
seguint les notes dels teus cants
s’encèn al cor la nostra fe.
La fe d’amor.

TODOS
Terra nostra ben amada
n’és ta dansa bell tresor.


___________



Romanza de Marcel “Tot s'ha acabat per mí”: (Marcel, Carlota)

MARCEL
Tot s’ha acabat per mí.
Vida del meu cor,
adéu vida meva,
glòria de l’encís
de l’amor primera.
Trista joventut que has caigut vençuda,
cel dels meus amors,
ai, mare volguda.
O cel del meu terrer, mai más ta llum veuré.
Casal del meus amors, adéu per sempre més.
Ja no us reveuré que la mort m’espera,
tot ho tinc perdut, adéu vida meva.
Adéu amor en flor, cor meu, adéu...

CARLOTA
Marcel, on vas vida meva?
Sens tu mon cor ja no viurà.
Moriré d’denyorança, volgut Marcel, fins que vindràs.

MARCEL
Carlota, la guerra em crida,
Carlota meva, vida estimada,
no pensis que jo t’oblidi
mentre li resti vida a ma vida.
Recorda que jo t’estimo, recorda sense dubtar
que en tu mon cor com penyora
per sempre té que estar.

CARLOTA
Jamai podré oblidar-te;
sens tu la vida no la voldria.
Marcel, seré teva sempre,
pregant nit i dia viuré
i ton cor guardaré.

MARCEL
Carlota, doça estimada,
llum de ma vida dec allunyar-me.

CARLOTA
Amb tu se’n va l’alegria
Marcel, per tu sols seré.

MARCEL
Normandesa dolça, quin bé fas al meu tris cor,
qui sempre pogués sentir-se breçat pel teu gran amor!
Ai! Calota benamada, feliç qui pogués tornar.

CARLOTA
Jo vull que tornis, sens tu més val morir.

CARLOTA y MARCEL
El gran amor de nostra vida ple de fervor
és immortal dins nostre cor!


___________



MONÓLOGO.  La escena describe una trinchera con soldados muertos. Es 1918. Un soldado herido recita un largo monólogo. Después de una mutación y de retretas lejanas, el soldado anuncia entusiasmado el fin de la guerra.


___________



CUADRO SEGUNDO

Han pasado algunos meses; es invierno. Los supervivientes regresan, entre ellos Bertrand –marido de Sussina–, Trabuc y Richad, quien asegura a Carlota que Marcel ha muerto. Carlota insiste en quedarse al lado de la carretera, esperando la llegada de más soldados, pero al encontrarse con Richard, le rehuye. Llega Marcel, manco y decaído, que vuelve a su tierra; cree que Carlota le ha olvidado. Sin embargo ella aún le ama y quiere acompañarle. Los soldados se cuadran al ver que Marcel ha sido condecorado con la Legió de Honor. Todos festejan el momento. Brissac acaba alegrándose y pide un recuerdo por los mártires de la patria.

Romanza de Carlota “¡Déu meu, Senyor!”: (Carlota)

CARLOTA
Déu meu, Senyor!
Mireu-me dissortada.
Per qué no feu que torni el meu amor?
Sofreix mon cor,
perduda l’esperança,
ma vida mort
ferida d’enyorança.
Per qué em doneu tant forta desventura?
Per qué voleu que visqui sense amor?
Del meu Marcel recordo les paraules.
Té que tornar, m’ho va jurar!
Té una mare que l’espera,
té el meu cor ple d’agonia,
si no torna res em queda,
sols la mort per mi voldria.
Pietat, Senyor !
Pietat, Déu meu !
Torneu el meu amor
que l’espera el meu cor.
Del meu Marcel recordo les paraules.
Té que tornar!
M’ho va jurar!


____________



Final “Tornarem quan fini la guerra……Es orgull la vostra bravesa”: (Soldats, Brissac, Carlota, Marcel)

SOLDATS
Tornarem quan fini la guerra,
vencedors cantant plens d’amor.

BRISSAC
A les trinxeres de foc
se cercar-hi el meu lloc
en les hores de guerra,
i entre l’infern dels combats
els soldats vaig collint
que a sa mare cridant van morint.

CARLOTA y MARCEL
Es orgull la vostra bravesa
molt debem a vostre valor.

TODOS
Hem lluitat salvant nostra terra.
Hem triomfat com nostres cors.





F I N


Información obtenida en la Página Web http://lazarzuela.webcindario.com/

No hay comentarios:

Publicar un comentario